La Unió Europea ha connectat a 27 països socioeconòmicament, ha garantit la pau i estabilitat al continent europeu durant més de mig segle. Ha promocionat a escala internacional els drets humans, la democràcia i la transició verda.
Per nosaltres és evident que la Unió proporciona un bé per a tots els seus ciutadans, la UE ha contribuït a elevar el nivell de vida dels europeus, ha creat una moneda única i un mercat únic on persones, béns, serveis i capital circulen entre estats membres amb la mateixa llibertat que si ho fessin dins un mateix país. No només això, proporciona inversions a països (més de 40 mil milions d’euros) i individus, com agricultors, i pescadors (més de 53 mil milions d’euros), científics (més de 4 mil milions d’euros) i estudiants (més de 4 mil milions d’euros). També actua com a regulador d’empreses, estandarditzant els seus productes i il·legalitzant químics dolents per la salut i per l’ambient.
Crítics de la Unió Europea (euroescèptics) diuen que l’organització esborra la nacionalitat i la sobirania dels diferents estats, que no és prou democràtica i que no és una organització honesta. També que per culpa seva la immigració Europea és tan gran i que només representa els interessos dels rics. En alguns d’aquests punts tenen raó, com que promociona immigració amb eines com l’àrea Schengen i que no és prou democràtica. Moltes institucions europees, com la Comissió Europea, no són elegides directament de manera democràtica.
Els arguments dels euroescèptics no són prou forts, l’àrea Schengen està dissenyada per fer que els ciutadans europeus puguin moure’s sense estressar-se per un passaport i ajuda principalment a la ciutadania. Tampoc esborra identitat, que tu siguis part d’una unió no significa que no puguis mantenir la teva cultura. Tampoc no esborra la sobirania, la major part dels drets i deures estatals els han de continuar impulsant els països. És opcional unir-se a l’euro i els estats poden decidir tancar fronteres quan vulguin. Molts dels processos per integrar-se a la unió requereixen un vot, sigui adoptant l’euro, o unint-se a la Unió. La participació democràtica continua, perquè cada 5 anys pots anar a votar a les eleccions del Parlament Europeu, i conjuntament amb parlaments nacionals (també elegits per la ciutadania), decideixen el gabinet de la Comissió Europea. Finalment, com ja hem dit, el pressupost de la UE va cap a treballadors, estudiants, productors i més.
Polònia, quan va entrar a la UE, va experimentar un desenvolupament econòmic notable, amb un augment de PIB per càpita de 7.300 euros a 13.500 euros. A més a més, aquest estat va rebre gairebé 103.000 milions d’euros dels pressupostos de la UE entre el 2004 i el 2018. La inversió estrangera i les exportacions també han crescut significativament, cosa que beneficia l’economia del país. Actualment, el 91% dels polonesos donen suport a la pertinença a la UE.
En canvi, el Regne Unit quan va sortir de la Unió Europea va rebre un cop econòmic, va perdre milions de treballadors, alguns immigrants, mentre altres eren ciutadans anglesos. Cambridge preveu que el 2035 hi haurà un terç menys d’inversió que si hagués continuat a la UE, que haurien exportat molts més béns. Es creu que ha perdut 311 mil milions de lires esterlines de creixement econòmic.
En conclusió, la Unió Europea ajuda a tots els seus ciutadans i pensem que hauria de continuar exercint el seu poder regulador i socioeconòmic. Sense la UE Europa estaria dividida i marginada en el món, però ajuntant els diferents països impulsa Europa com a poder internacional.
